Nervis previs. Les cames et van amunt i avall. Mires el rellotge i encara queda mitja hora. Tot es va emplenant i la sensació que s'acosta alguna cosa grossa és més present. Encara et queden ungles. Poques però en queden. Començes a parlar amb la gent. Uns diuen que si, d'altres, com jo, diem que no. Tornes a mirar el rellotge i encara queda un quart - deu minuts ben bons. Està a petar! De mentres i des de ja fa estona, escoltant la prèvia a la ràdio. Les alineacions, notícies d'última hora. Prudència i humilitat. Ja queden 5 minuts i la cadira es mou per si sola. La gent cada cop murmura més alt, fa crits, està igual que tots. Els nervis es noten. Un minut. I sona...gallina de piel i llagrimeta.
Patiment durant mooolta estona. Va va va...(no es veu res!). Alegria per uns instants però encara amb els nervis a flor de pell. La gent es va relaxant. Jo no. I tornem-hi! Cada cop queda menys per arribar al final. Més i més nervis al veure què tot està quasibé per fer. Alegria desfrenada! Ara si! Però prudència, encara falta. 5 minuts. 3 minuts. 3 més? Vinga va... FINAL! Crits d'alegria, alguns de decepció que s'amaguen. Gallina de piel i llagrimeta.
L'endemà engeguem la tele. Gent i més gent. Ni rastre. La ciutat a petar com mai. No apareix ningú. Ara si! Que comenci la festa! Embriagats (alguns) i eufòrics (els altres), un per un. Al final, gallina de piel i llagrimeta.
I ara què? Avui tot s'acaba. Somnis, il·lusions, patiment, nervis,... S'acaba, de la millor manera. Alguns (molts!) no voldriem que aquesta festa s'acabés mai, mai. No voldriem despertar del somni. Però ho farem. I, l'any que bé, esperem tornar a dormir per a veure si aquell somni que vam tenir fa temps, es torna a repetir. Nomes demanem una cosa: Josep, queda't!
Prosa i poesia és el que ha aconseguit l'equip de Pep Guardiola.
Moltes gràcies Pep, de tot cor, moltes gràcies!
BENVINGUTS AL BLOG
