El món no sempre gira al revés

El món gira al revés

El món vol una cosa, jo en vull d'altres.

I tornem ser Sant Joan. El dia 23 és una d'aquelles nits on tothom surt a sopar, on tothom surt de farra i on els mínims dilemes es converteixen en grans preocupacions....què fem?

Sempre hi ha una opció predominant damunt la taula però també n'hi han de reserva. Entre aquestes es van canviant els papers segons els interessos d'uns i d'altres. Uns interessos que també canvien en una mateixa persona. D'això se'n diu influència? Per què un dia dius no, i al seguent dius si? Què ha canviat?

És una nit bonica, és cert, però, cal anar-se'n 40 km lluny? Cal buscar-te l'excusa del Sant Joan per fer el que es fa un dissabte qualsevol?

Volia agafar-me aquests dies de forma diferents, però no és així. Se que si ho faig, no estaré bé.

Uns tant, i d'altres tant poc..

Des de ja fa uns dies, ja hi ha les parades del mercat futbolístic a la seu de tots clubs de futbol. Les més curioses (sobretot per tots els culers!) són les del Real Madrid.

No tantsols ens desperta la curiositat per saber quins jugadors compraran i quins es vendran, sinó per saber com ho fan. Curiositat per saber d'on treuen tal quatitat de diners en època de crisi i de números vermells. Curiositat per saber d'on treuen els 90 milions d'€ per pagar el Cristiano Ronaldo, curiositat per saber d'on treuen també, els de Kaká.

Mentres uns es gasten centenars de milions per pagar 3 persones, els altres, resem per no quedar-nos sense feina, per poder arribar a final de més, per poder sobreviure. Mentres uns poden anar demanant prèstecs per comprar estrelles del fubol, els altres hem de veure com cada cop que anem a demanar alguna cosa se'ns tanquen les portes, amb l'excusa de "la crisi, no tenim diners".

I això tot just acaba de començar. El preu al quilo va canviant, segons les variables ( d'on prové, si és fresc o no, si és de qualitat...). Primer tants quilos de Kaká, després tants quilos de C.Ronaldo. Ara ve la temporada de Villa o Forlan.

Crec que li hauriem de dir al senyor Florentino que ens expliqui el truc de multiplicar pans per peixos, bueno, en aquest cas res per euros.

I després diuen que els diners no compren les persones...I un rave!

(Tot i la ràbia que em fa aquest tio, he penjat la foto perquè veure-li la cara després de perdre una Champions, no té preu)